http://www.graciamon.cat/ElsaiAnna.html
Video al You Tube
http://www.youtube.com/watch?v=yfCqN0DUM_0
Opinió:
Crítica de Carme Planas
Anem entrant a la relació fins al punt que ja necessites que avanci fins a la comunicació plena, ja que l’han esquivat i malgrat tot es comuniquen. Es una història de paraules, de les paraules. Les persones som aquelles paraules que no ens permetem saber. A la historia veiem l’esforç per repetir-ne unes quantes per arribar a les essencials. La memòria no ens defineix, sinó l’oblit. Lacan, Freud assentirien. Una germana és acció i paraula- ficció. –qui recorda, actua- s’emborratxa d’acció i fuig. En va li demanarà la seva germana que l’ajudi a través dels seus mots en la recerca dels fets, en aquest camí està sola: lluita titànica entre la lucidesa i l’opacitat per no perdre la lucidesa. La raó i la por sempre van de costat. La pregunta per la por que fa una de les germanes insistentment, és la pregunta per la raó, vol dir: encara no l’has perdut, oi? La manca de por fatalment en ella és el signe de comprendre-ho tot sense cap raó que vingui a ajudar-la, ella també està sola amb els pes dels fets sense raonar. Difícil que es trobin, però l’estar juntes les fa ser el que encara no son i son una de l’altre fins al punt de tenir tot a les mans en el procés de reunir-se. Mai ho posaran en comú però cadascuna sap de l’altre sense saber encara prou d`ella mateixa.
Es desvetlla la veritat al llarg del relat com ho fa en un psicoanàlisi, de parcialitat en parcialitat. Però les cares de la veritat que es perfilen son contundents com sagetes.
La tònica dels relats de les mil i una nits: parlar per salvar la vida. En tant que la fem comprensible la vida es torna suportable; de vegades els fets es resisteixen a ser engabiats en paraules i apareix l’oblit reincident reiteratiu assenyalant alguna cosa digna de ser tinguda en compte.
Significants ballen amb significats fent canvi de parella, i a nosaltres ens toca la recerca de col·locar en l’espai els elements per configurar una versemblança, com tantes que ens expliquem els que vivim ençà al món de la neurosi per no acabar enllà on regna la psicosi.
Una obra que mostra el condol que remou fins a fer saltar les defenses, el dolor com a plataforma on assajar la trobada a través de les veritats amb un mateix.
No ens fixem en la bastida de mentides que sosté l’existència tant com en les clapes de llum que s’escolen per entremig i perfilen la seva ombra.
